Pa i roses
A mesura que marxem cap a una nova albada
Milions de cuines fosques, milions de grises llars
S’il·luminen de joia amb la claror sobtada.
Per tot arreu s’escolta: “Pa i roses! Pa i roses!”
Alçant-nos per ser lliures, també lluitem pels homes.
Fórem les seves mares, seran nostres companys.
La suor ve amb nosaltres al llarg de l’existència
Amb l’ànima afamada. Volem pa i volem roses!
Recordarem el rostre de tantes dones mortes.
Elles ens ensenyaren el crit antic pel pa.
Gairebé no gaudiren de l’amor ni la bellesa.
Amb nosaltres somriuen. Volem pa i volem roses!
Fotos de Daniel.
Hola compañeras, las felicito por la iniciativa de fundar un sindicato tan importante, por la valentía y la fuerza que tienen para luchar. Estamos con vosotras, adelante!
ResponderEliminarQuiero pertenecer al sindicato vuestro pero de Sevilla donde recido
ResponderEliminar